Segons els experts, la lluita contra la fam i la inseguretat alimentària no es pot limitar a incrementar la producció agrícola. Cal assegurar que els petits agricultors, pescadors artesanals, pobles indígenes i comunitats rurals tinguin accés als recursos productius i participin en la presa de decisions que afecten els seus mitjans de vida.
La declaració alerta dels riscos derivats de la concentració de poder en mans de grans corporacions agroalimentàries, un fenomen que pot reduir l'autonomia dels productors locals i limitar la diversitat dels sistemes alimentaris. En aquest sentit, els experts defensen models més sostenibles i democràtics que reforcin les economies locals i protegeixin els recursos naturals.
Aquest posicionament connecta directament amb els principis de la sobirania alimentària, un concepte impulsat per moviments camperols de tot el món que reivindica el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques agrícoles i alimentàries. La sobirania alimentària promou la producció local, l'agroecologia, la conservació de les llavors tradicionals i una distribució més justa dels beneficis generats pel sector agroalimentari.
La intervenció de l'ONU arriba en un context marcat pels efectes del canvi climàtic, l'augment dels costos de producció i les tensions geopolítiques que afecten les cadenes globals de subministrament d'aliments. Davant aquests reptes, cada vegada més organitzacions internacionals i entitats socials reclamen una transició cap a sistemes alimentaris més resilients i arrelats al territori.
Els experts consideren que garantir el dret a l'alimentació implica també protegir els drets sobre la terra, l'aigua i les llavors, així com assegurar unes condicions de vida dignes per a les persones que treballen al sector primari. Per aquest motiu, insten els estats a incorporar aquests principis en les seves polítiques públiques i en els marcs reguladors que afecten les inversions agrícoles.
La declaració reforça un debat cada vegada més present en l'agenda internacional: la necessitat de combinar la seguretat alimentària amb la justícia social i ambiental. Per als defensors de la sobirania alimentària, aquest enfocament és essencial per construir sistemes alimentaris més equitatius, sostenibles i capaços de respondre als desafiaments del segle XXI.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada