Investigadores recorren 8.000 quilòmetres en bicicleta per la sobirania alimentària

Les investigadores Ana Santidrián i Edurne Caballero, impulsores del projecte "Biela y Tierra", recorren l'estat espanyol en bicicleta des del 2019 per conèixer i documentar iniciatives agroecològiques que promouen la sobirania alimentària, és a dir, la capacitat d’un territori de produir una part important dels aliments que consumeix de manera sostenible i amb menys dependència de recursos externs. En aquests anys han recorregut més de 8.000 quilòmetres i han visitat més de 400 projectes. Un article de Diario.es ens explica amb profunditat l'experiència de les dues activistes.

Durant dos mesos han recorregut les Illes Balears (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), un territori especialment vulnerable perquè importa entre el 85% i el 90% dels aliments que consumeix. Segons expliquen, aquesta dependència fa que l’alimentació de les illes estigui molt condicionada per l’energia, el transport marítim i els mercats globals.

Al llarg del viatge han visitat explotacions agrícoles, ramaderes i iniciatives comunitàries que intenten reduir aquesta dependència mitjançant pràctiques agroecològiques. Aquests projectes aposten per aprofitar els recursos locals, regenerar el sòl, reutilitzar la matèria orgànica, combinar agricultura i ramaderia i vendre els productes a través de circuits curts de comercialització.

Les investigadores destaquen que aquestes experiències demostren que una altra manera de produir aliments és viable. Per això afirmen que la sobirania alimentària “no és cap utopia”: els projectes funcionen, produeixen i venen els seus productes. El principal problema no és tècnic, sinó que aquestes iniciatives encara tenen poc pes dins del sistema alimentari dominant.

L’article també assenyala que el model econòmic de les Balears està fortament condicionat pel turisme, que encareix la terra, augmenta la pressió sobre l’aigua i desplaça l’activitat agrària. Això dificulta que els projectes agroecològics puguin créixer i transformar el sistema alimentari de manera significativa.

A més, la notícia subratlla tres grans límits físics que condicionen el futur alimentari de les illes: l’aigua, el sòl fèrtil i els recursos marins. Aquests factors obliguen a replantejar la manera de produir i consumir aliments en un territori amb recursos limitats.

En conclusió, el reportatge mostra que a les Balears ja existeixen alternatives capaces de reforçar la resiliència i la producció local d’aliments. Tanmateix, perquè tinguin un impacte real, caldria més suport polític, econòmic i social que permetés ampliar-les i reduir la forta dependència exterior que actualment caracteritza l’arxipèlag.

Aneu a l'article