Una de les notícies més rellevants dels darrers mesos sobre la bretxa alimentària de gènere és la confirmació, per part d'organismes de les Nacions Unides, que la diferència entre dones i homes en l'accés als aliments torna a augmentar a escala global després d'uns anys de lleugera millora. Les dades mostren que les dones continuen patint més inseguretat alimentària que els homes en totes les regions del món.
Segons dades difoses per la xarxa de les Nacions Unides per a la nutrició, el 2024 un 26,1% de les dones van experimentar inseguretat alimentària moderada o greu, davant del 24,2% dels homes. A més, les dones i les nenes representen prop del 60% de la població que pateix fam extrema al món.
La novetat no és només que hi hagi fam, sinó que la fam té cada vegada més un component de desigualtat de gènere. Diversos informes internacionals indiquen que factors com la pobresa, la discriminació en l'accés a la terra, els conflictes armats, el canvi climàtic i la càrrega de les tasques de cura afecten especialment les dones.
L'informe global sobre crisis alimentàries de 2026 alerta que 266 milions de persones van patir inseguretat alimentària aguda durant el 2025, mentre que els organismes de l'ONU adverteixen que la situació podria empitjorar entre juny i novembre de 2026 en diversos punts crítics com el Sudan, Sudan del Sud, Gaza o el Iemen. En aquests contextos, les dones solen ser les més vulnerables.
El cas del Sudan: exemple de la desigualtat alimentària
Un dels exemples més contundents és el Sudan. Les dades mostren que les llars encapçalades per dones tenen aproximadament tres vegades més probabilitats de patir inseguretat alimentària que les dirigides per homes. La guerra, els desplaçaments forçats i la pèrdua de mitjans de vida han agreujat aquesta situació.
La bretxa alimentària de gènere mesura la diferència en l'accés regular a una alimentació suficient, saludable i nutritiva entre dones i homes. Les dades més recents mostren que les dones continuen tenint més probabilitats de patir inseguretat alimentària moderada o greu a totes les regions del món. El 2024, el 26,1% de les dones adultes es trobaven en aquesta situació, davant del 24,2% dels homes. Això representa més de 822 milions de dones afectades, enfront de 759 milions d'homes.
Aquesta diferència no es deu a factors biològics, sinó a desigualtats socials i econòmiques: salaris més baixos, menor accés a la terra, menys drets de propietat, una major càrrega de treball domèstic i de cures, i una vulnerabilitat superior davant crisis econòmiques, conflictes armats i fenòmens climàtics extrems.
El fet que ha generat més preocupació entre els experts és que la diferència entre dones i homes, després d'alguns anys d'estabilització, ha tornat a créixer. Diversos organismes de l'ONU han alertat que la recuperació global després de la pandèmia, les guerres, la inflació alimentària i els impactes climàtics no estan beneficiant tothom per igual. Les dones continuen sent les últimes a recuperar l'accés a una alimentació adequada.
Aquesta situació és especialment greu a l'Àfrica subsahariana, l'Àsia occidental i diversos països afectats per conflictes, on moltes llars encapçalades per dones presenten nivells d'inseguretat alimentària molt superiors a la mitjana nacional.
No es tracta d'un únic autor individual, sinó d'un treball col·lectiu coordinat per equips estadístics, economistes, nutricionistes, epidemiòlegs i especialistes en desenvolupament de les cinc agències de les Nacions Unides. Entre els responsables tècnics més destacats dels darrers anys hi ha economistes de la FAO com Máximo Torero, una de les veus més influents en l'anàlisi global de la seguretat alimentària.
L'estudi va aportar una dada aparentment positiva: la fam global va disminuir lleugerament, passant de 688 milions de persones el 2023 a aproximadament 673 milions el 2024. Tanmateix, aquesta millora amaga desigualtats profundes. La reducció no s'ha produït de manera homogènia i la diferència entre homes i dones continua sent persistent en totes les regions del planeta.
Els investigadors consideren que la bretxa alimentària de gènere és un indicador avançat de vulnerabilitat social. Quan una dona té dificultats per alimentar-se adequadament, també augmenta el risc de malnutrició infantil, de problemes de salut materna i de transmissió intergeneracional de la pobresa. Diversos estudis indiquen que reduir les desigualtats de gènere podria eliminar més de la meitat de la diferència actual en inseguretat alimentària entre homes i dones.
Per aquest motiu, les agències de l'ONU insisteixen que les polítiques contra la fam no poden limitar-se a augmentar la producció d'aliments. Cal garantir també l'accés de les dones als recursos productius, al crèdit, a la propietat de la terra, a l'educació i a la presa de decisions dins dels sistemes alimentaris.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada